Pensió d'aliments

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas típic de famílies amb "doble país" en el qual una mare va demanar a Espanya que es reconegués i es pogués executar una ordre anglesa  definitiva que fixava aliments per als fills (la pensió per al seu manteniment). La mare no demanava que es reconegués el divorci estranger; només la part econòmica dels aliments.

El problema va venir perquè, mentre existia aquella ordre anglesa, a Espanya també hi havia una interlocutòria de mesures provisionals dins d'un procediment de divorci, en la qual igualment s'havien fixat aliments. El Jutjat de Primera Instància va negar l'exequàtur (el “segell” per poder executar aquí la resolució estrangera) aplicant la Llei 29/2015 i dient, entre altres coses, que hi havia una espècie de xoc entre el decidit a Anglaterra i el decidit provisionalment a Espanya. L'Audiència Provincial va confirmar aquesta negativa i va afegir que l'ordre anglesa no era una “sentència”.

La mare va recórrer al TS i el TS li va donar la raó. La seva idea central és clar: en aquesta matèria mana primer el Conveni de la Haia de 23-11-2007 sobre aliments, i la Llei 29/2015 queda en segon pla. A més, el TS considera que l'ordre anglesa entra dins del que el Conveni protegeix i que no es pot negar el reconeixement per motius com revisar la valoració del tribunal anglès sobre la residència habitual del demandat o confondre-la amb dades com el domicili fiscal a Espanya.

I el més important: el TS entén que no hi ha incompatibilitat real que impedeixi l'exequàtur i que, en aquest context, una ordre definitiva estrangera pot prevaler davant d'unes mesures provisionals espanyoles dictades després. Per tot això. s'estima el recurs i es reconeix l'executivitat a Espanya de l'ordre anglesa d'aliments.